ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

El dilema de la guerra dels sexes entre CDC i ERC (II)

Dèiem en l’apunt anterior que entre CDC i ERC, tot i torbar-se en una relació del tipus dilema de la guerra dels sexes, podia molt ben ser que el joc no fos simètric, que realment ERC rebutgi molt més la dependència i desitgi molt més la independència que CDC. Aleshores els números podrien ser:

CDC

ERC

I+QS

I-QS

I+QS

(4,2)

(-4,-1)

I-QS

(-4,-1)

(2,3)

En les situacions de la taula (caselles) amb resultats negatius no s’aconsegueix la independència, en les situacions amb resultats positius s’aconsegueix la independència. Dèiem que en aquestes condicions, CDC pot anunciar que no es mourà de I-QS (Independència i poca Qüestió Social) i aleshores ERC ha de triar entre -4 i 2, i no pot amenaçar de passar a I+QS unilateralment perquè CDC perdria -1 però ERC -4.

Ara bé, són realment aquests el números? L’anterior era una apreciació basada en els desitjos individuals, però què passa si considerem el sistema on es mou l’individu?. Pot realment CDC amenaçar de no convocar les eleccions?. Si mirem l’apunt Conseqüències catastròfiques de la dependència o examinem l’evolució dels pressupostos de la Generalitat:
graficPressup
Veiem que en realitat el govern de CDC, per la seva situació financera catastròfica i per les retallades ja realitzades (només en sanitat s’ha passat de 12.000 a 8.000 milions d’euros), no pot allargar el mandat fins el 2016 si no es vol suïcidar políticament per més que en donés la culpa a ERC. La situació social amb més retallades esdevindria explosiva per CDC i, a més, es trobaria en mans de Madrid, hostil i venjatiu, que li impediria qualsevol marge de maniobra.

Per tant els nombres podrien ser diferents. Continuar la dependència podria tenir uns costos de -4 per ERC, però de -6 per CDC, ja que no només no hauria realitzat el seu programa sinó que s’arriscaria a un esclat social a Catalunya de conseqüències imprevisibles.

CDC

ERC

I+QS

I-QS

I+QS

(4,2)

(-4,-6)

I-QS

(-4,-6)

(2,3)

En aquestes circumstàncies, l’anunci que no es mourà de la seva posició I-QS no és creïble, ja que si ERC es manté a I+QS, CDC passa a -6 que resulta més dolent que per ERC, -4.

Ara bé, el resultat (-4,-6) és totalment irracional per tots dos, només expressaria el domini de la rancúnia sobre la racionalitat, tots dos hi perden quan tots dos hi podrien guanyar. Caldrà trobar una fórmula, un compromís entre (4,2) i (2,3). I en aquest compromís, els números ens indiquen que no es podrà obviar la qüestió social, que l’esquerra pot exigir ja un acord també respecte a la qüestió social.

I d’una manera o altra, Catalunya es troba a les portes de l’esclat d’una crisi social i política colossal.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent