CAMPANES AMENAÇADES

Imatge: campanar de Santa Maria d’Arenys de Mar. 

Algú, ja fa un temps,  va fer un escrit a l’Agenda d’Arenys (juliol de 2012 pagina 6), en el que, entre altres coses deia:

-el campanar (d’Arenys) hauria de callar per sempre, sols tocar en dates senyalades)- 

Potser és bo saber la història de les nostres campanes, que s’inicia a la antiga Església parroquial de 1575, on ja hi trobem campanes. Després,  en construïr-se la nova església i a l’any 1603 l’italià mestre Carmini va construir una nova campana…. 
Des de sempre hem tingut campanes…. 
I des de sempre hem estat ben informats. 
Podríem dir que les campanes han estat els nostres primers “periodistes” de les comunitats. Ens avisaven, tant de les invasions forànees (que els ho preguntin a Sant Pol, on l’expressió Sant Pol quina hora és, ha de passar a ser un crit revolucionari contra l’invasor…)
I ens avisaven, de les morts, dels naixements, tocaven a somatent, i fins a i tot,  en determinats indrets, ens anunciaven que aquell dia arribava la carn o el peix al mercat…. 

I mireu, ara, hi ha algú que  vol, de cop, fer callar la nostra història…. 
No se copsar la tolerancia de la petició. Però per a la informació del peticionant, pot llegir quines son les nostres campanes. (per desgràcia les antigues es van fer fonedisses en una maltempsada…..
No creiem que la bonhomia (que de ben segur deu tenir l’autor de la condemna de les nostres campanes) vulgui una altra maltempsada que ens furti la història, oi que no?. 

I podeu saber un xic més de les nostres campanes, us adjunto unes fotografies que us poden agradar. 

Si voleu, cliqueu aquí i veureu les campanes d’Arenys , els seus noms i els seus padrins .

I si voleu fer una passejada pel nostre campanar, cliqueu aquí 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari