ELS BANCALS DEL CEL

Imatge: Bancals a l’illa de Sant Antao. 

I avui una de pintoresca…. potser la paraula no és pintoresca, però què voleu?.

Un capellà, freturós de vendre als feligresos un tros de cel, no te cap altra pensada que engalipar alguns feligresos que, comprant un bancal del cel, quan arribin davant de Sant Pere tenen l’entrada al cel assegurada!!
I la pobra Marieta pica…. i pica de quina manera, en compra un per ella i un pel seu marit…. un galifardeu poc amic dels capellans i poc amic de les componendes….
I quan arriba a casa. la Marieta li confessa que ha fet una inversió. Una inversió de futur…. de tant futur que anirà bé quan arribin al cel…. I el galifardeu que inquireix qui ha estat el camàndula que l’ha engalipat….
Quan veu que és el Mossén qui ha ordit la trama …. i que la broma li ha costat a la Marieta 60 durus…..
Ja la tenim armada

I si voleu, podeu entrar i escoltar…. ja veureu com acaba….. Cliqueu  aquí o al dessota…
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari