QUI NO PLEGA LA GOTA, HA DE PLEGAR LA CASA TOTA

Imatge: Les runes del convent de Lavaix a 1894…. avui, ja ni es veuen. El monestir de Santa Maria de Lavaix es troba actualment en ruïnes que, la major part de l’any, són negades pel pantà d’Escales, al Pont de Suert de la comarca de l’Alta Ribagorça. És dins del terme municipal del Pont de Suert, en el seu terme primigeni.

I va ser aquí on s’esdenvigués la rondalla de la gotera. Si n’era o no n’era, una vegada hi havia un convent que, en trencar-se una teula i provocar una gotera anaven a cercar en pere Campi….. Pujava a la teulada, arranjava la gotera…. però per precaució en trencava unes quantes més per tal que,a la setmana vinent , tornessin a cridar-lo i així… de teula en teula i de trencadís a trencadís va poder anar fent els calerons que precisava per a donar estudis al seu vailet.
però ai las! que un dia, en Pere era fora, el convent el crida per arranjar una teula …. i no essent-hi el pare, el fill i va, i d’una sola tongada arranja totes les teules…..
I és clar, aquí s’acaba el negoci de la teula trencada…
Si ho voleu, cliqueu aquí o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari