ESPRIU I EL GRUP DELS SECRETS DE LA GARRIGA
Publicat el 6 d'octubre de 2013 per ramonverdaguer
Imatge: amb el grup dels secrets de la Garriga. Retrat fet per Antoni Pardo (gran).Ja ho te això la vida. El meu amic arenyenc Toni em passa un missatge. Tinc un parent, em diu, que li agradaria fer una passejada per la Sinera d’Espriu….
Els he dit que tu podries ser la persona adequada….
I dissabte, en punt, i a una hora prudent ens hem trobat amb el grup dels secrets de la Garriga….
Gent amb seny, amb preparació, amb bonhomia, amb ganes de descoberta, i de seguida ha estat un plaer poder guiar-los pels camins (a voltes un xic ignots) espriuencs de la nostra Vila.
De primer he volgut que veiessin que si bé Espriu va tenir el seny, la intel.ligència i la bondat de fer d’Arenys un mite,… Una part d’aquest mite ja el va trobar fet a Arenys…
De vegades, i aquest any Espriu en ha passat massa sovint, hem oblidat que Espriu és el poeta nacional de Catalunya, però Sinera és el mite que ell va crear amb les cendres d’Arenys…
Una clova excelsa encerclada de muntanyes, un imaginari nodrit per prohoms que van permetre al jove Espriu entrellucar un imaginari que se li va brindar cor que vols cor que desitges…. I una Vila plena d’escriptors que, abans que ell ja havien fet del veïnat de Mar d’Arenys un lloc on els seus habitants van sentir l’orgull de pertinènça a banda armada (on les armes son les paraules, el seny, la il.lusió, la bonhomia……
I així , amb el grup de secrets de la Garriga ens hem perdut pels carrers de Sinera on el dring de la paraula s’anava vessat pels encontorns.
Hem tingut el goig d’entrar a l’Església catedral de Sant Maria, on també hi ha el signe que la família d’un descregut (Azaña) arenyenca, va pagar la restauració del Santíssim Sacrament . Hem entrellucat els austracistes i els botiflers… hem resseguit els indians de la mà d’en Xifrè. i finalment, com no podia ser d’altra manera, hem fet tat al Cementiri.
Hem besllumat la mare muntala que desava el sol a l’armari del mal temps… I els del grup que volien saber on havia estat enterrat en Rosselló Porcel…
Fàcil, els he dit,….és el mateix nínxol on reposa l’Espriu.
I en atansar-nos, la vida ens ha tornat a regalar un petit tresor….
Allà, acompanyada de dues persones més hi era ella…..
En mirar-la he vist com al rebrec de la faldilla, tenia, mig amagat, la primera edició de la poesia completa d’Espriu.
Serena… es veia que havien llegit i gaudit de la poesia del nostrat poeta…
Fent veure que no l’havíem coneguda, hem demanat permís per a poder continuar explicant la passejada matinal.
Ella, atenta, ha anat escoltant i assentint quan, he comentat que la pàtria de l’Espriu no era Sinera, sinó les paraules que, rescatades de l’oblit, ell, ens les havia retornat i nosaltres havíem pogut saber on és la nostra pàtria: A les paraules.
Llavors una persona del grup, enllustrada, l’ha descobert i tots hem xalat de valent.
Em perdonareu que no digui el seu nom, però no li he demanat permís per fer-la sortir al meu bloc. Però li he donat les gràcies i li he agraït que, amb la seva obra, fa que, avui i sempre, les paraules (també les seves) siguin la nostra pàtria…..
Ai qui goig saber que les paraules son les pedres de la tartera del nostre camí….
Els he dit que tu podries ser la persona adequada….
I dissabte, en punt, i a una hora prudent ens hem trobat amb el grup dels secrets de la Garriga….
Gent amb seny, amb preparació, amb bonhomia, amb ganes de descoberta, i de seguida ha estat un plaer poder guiar-los pels camins (a voltes un xic ignots) espriuencs de la nostra Vila.
De primer he volgut que veiessin que si bé Espriu va tenir el seny, la intel.ligència i la bondat de fer d’Arenys un mite,… Una part d’aquest mite ja el va trobar fet a Arenys…
De vegades, i aquest any Espriu en ha passat massa sovint, hem oblidat que Espriu és el poeta nacional de Catalunya, però Sinera és el mite que ell va crear amb les cendres d’Arenys…
Una clova excelsa encerclada de muntanyes, un imaginari nodrit per prohoms que van permetre al jove Espriu entrellucar un imaginari que se li va brindar cor que vols cor que desitges…. I una Vila plena d’escriptors que, abans que ell ja havien fet del veïnat de Mar d’Arenys un lloc on els seus habitants van sentir l’orgull de pertinènça a banda armada (on les armes son les paraules, el seny, la il.lusió, la bonhomia……
I així , amb el grup de secrets de la Garriga ens hem perdut pels carrers de Sinera on el dring de la paraula s’anava vessat pels encontorns.
Hem tingut el goig d’entrar a l’Església catedral de Sant Maria, on també hi ha el signe que la família d’un descregut (Azaña) arenyenca, va pagar la restauració del Santíssim Sacrament . Hem entrellucat els austracistes i els botiflers… hem resseguit els indians de la mà d’en Xifrè. i finalment, com no podia ser d’altra manera, hem fet tat al Cementiri.
Hem besllumat la mare muntala que desava el sol a l’armari del mal temps… I els del grup que volien saber on havia estat enterrat en Rosselló Porcel…
Fàcil, els he dit,….és el mateix nínxol on reposa l’Espriu.
I en atansar-nos, la vida ens ha tornat a regalar un petit tresor….
Allà, acompanyada de dues persones més hi era ella…..
En mirar-la he vist com al rebrec de la faldilla, tenia, mig amagat, la primera edició de la poesia completa d’Espriu.
Serena… es veia que havien llegit i gaudit de la poesia del nostrat poeta…
Fent veure que no l’havíem coneguda, hem demanat permís per a poder continuar explicant la passejada matinal.
Ella, atenta, ha anat escoltant i assentint quan, he comentat que la pàtria de l’Espriu no era Sinera, sinó les paraules que, rescatades de l’oblit, ell, ens les havia retornat i nosaltres havíem pogut saber on és la nostra pàtria: A les paraules.
Llavors una persona del grup, enllustrada, l’ha descobert i tots hem xalat de valent.
Em perdonareu que no digui el seu nom, però no li he demanat permís per fer-la sortir al meu bloc. Però li he donat les gràcies i li he agraït que, amb la seva obra, fa que, avui i sempre, les paraules (també les seves) siguin la nostra pàtria…..
Ai qui goig saber que les paraules son les pedres de la tartera del nostre camí….
Moltes gràcies, amics de “els secrets de la Garriga” Ha estat un goig immens!!
Publicat dins de MARENY-SINERA | Deixa un comentari
Martí