PLOURÀ. L’ÀVIA MUNTALA/DESA EL SOL A L’ARMARI/DEL MAL TEMPS….

Imatge…. L’àvia Muntala desa el sol a l’armari…..

Retrat que la meva dona va fer diumenge, en companyia de “tots los bons amics que em trob en companyia”….

Gràcies Miquel, gràcies Dolors, gràcies Roser, gràcies Mercè…… i gràcies a tots los bons amics….. !!

I nosaltres ja ens entenem…


CEMENTIRI DE SINERA 

VIII

 Plourà. L’àvia Muntala

desa el sol a l’armari

del mal temps, entre puntes

de mantellina fetes

per ditets de Sinera.

Algun ocell voldria

penetrar les difícils

presons de llum. Contemplo

serens xiprers a l’ample

jardí del meu silenci.

Passen dofins pels límits

d’aquesta mar antiga.

              EL POETA.

 

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari