EL POU DEL DIMONI

Imatge: Amb el pou del dimoni als peus.

Avui una contalla clàssica del Montseny.
Ja fa un temps, que, arrel d’una sortida al Montseny, ja la vaig mig explicar, però oralment no l’he explicada fins avui.
A Radio Arenys, com cada dimecres, explico contalles i rondalles d’arreu…. I de vegades, del  Montseny…
Doncs això……. n’he explicat una de les més caractéristiques…. El senyor de Can Besa volia un pou… Ell sabia que tenir un pou de neu  els permetria passar l’estiu, amb el gel que podien obtenir del pou de neu que poguéssin fer…
Però és clar, no es pot fer un pou si no es tenen molts possibles… molts calerons….
I és així, que en aquestes cabòries, passa un vianant, amb una certa ferum de sofre… o sigui el dimoni. I fan un pacte… si acaba el pou de neu abans de que canti el gall, el senyor de Can Besa li ha de lliurar l’ànima… Però si l’acaba després, el pou queda pel senyor , sense cap bescanvi. Fet… Signat i rubricat…
I quan arriba a casa el pobret Besa, li ho explica a la dona… Aquesta li fa veure quin desori ha signat…
– Apa, que li diu, … ves al llit que ja ho arreglaré jo….
I dit i fet, la mestressa, després de cavil.lar molt, troba la forma que el gall canti abans de l’albada…
Si voleu, podeu escoltar-la clicant aquí o al dessota…..  
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari