CEMENTIRI DE SINERA

Imatge: Amb en Miquel Vila, Mercè Sàbat i Dídac Rocher, al Cementiri de Sinera….

I diumenge passat, em va fer molt de goig poder fer de corifeu d’una passejada, penso, prou interessant…
L’àngel de la guarda, (la Mercè Cussò, la nostra estimada bibliotecaria) m’havia proposat ja fa un temps que, essent com som a l’any Espriu, potser podríem fer, per iniciar el grup de lectura, un tomb pel llibre Cementiri de Sinera….
I em va fer molt de goig… No es tractava d’explicar “coses” d’Espriu… sinó que caldria entrar al cor del llibre i mirar de treure’n l’entrellat.
Amb versos de Cançons d’Ariadna i amb tot el llibre de Cementiri de Sinera, varem anar desgranant el llibre, i amb les veus excelses de la Mercè Sàbat i en Miquel Vila, i amb la sorpresa final d’en Dídac Rocher, que, als peus de la Pietat del Cementiri , ens va cantar el seu assaig de càntic al temple…
Apali, si voleu veure fotografies de la passejada cliqueu aquí, o potser ho podeu fer aquí, i si encara us abelleix poder escoltar la introducció de la passejada, podeu clicar aquí o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari