SERRALLONGA

València és molt gran i és molt petita…. 

Arreu on vagis, l ‘aire, el cel, el sol, el mar et diuen que estàs a casa teva….
Les pedres tenen aquella lluïssor que ens fa sentir tot  l’entorn de la casa del pare…
Però ai las! . Fa dos anys que hi varem ser, i ara hi hem tornat….
Canvi radical…
No volen, no saben, o no poden…. (No ho se escatir), però sentir el dring de la llengua, és escadusser i a voltes arraulit dessota la por …
Tot amb tot, les petites coses et parlen, com si fos que  sempre  has vagarejat pels carrers…. Sembla que el nostre Rei en Jaume ens estigués parlant adesiara i ben fort……
Crida: som nosaltres, no ho oblidem….
I la LLotja, alterosa es dreça com un símbol jurídic  d’un mon econòmic esplèndid….
I el pardalet de Sant Joan del mercat, signe del drama de foragitar els infants de la llar perquè sàpiguen trobar un lloc al mon.
I els petits carrers i les coses evanescents….
i la tristor dels ulls de la xicota de Benlliure…
I La plaça de bous, signe dels mtings de la república….
I les dues L L de l’escut de València (veieu la imatge del post)  lligam indefugible amb Lleida, on els sets esposos, van ajudar al rei en Jaume a recomposar i repoblar València…..
I entrar a la casa de la cultura, on hi havia una exposició (esplèndida) de la caiguda dels estudiants l’any 1971…. i per a vergonya d’ells i de nosaltres, haver d’escoltar en Raimon traduït al castellà…. A València!!
I tant mateix hem estat com a casa tots aquest pocs dies….
Hem sentit la llum, les pedres i la història nostra…
I ………
Podeu veure els retrats de les coses xicotetes….
I de les coses petites…..