Els dies i les dones

David Figueres

PEN CATALÀ: 85 ANYS DE COMPROMÍS AMB LA LLIBERTAT

Poc es podia pensar l’escriptora anglesa C.A. Dawson, el 1921, que d’aquella voluntat de crear, a nivell internacional, un seguit de clubs d’escriptors que permetessin l’intercanvi d’idees i d’experiències, més de vuitanta anys després, es convertís en una xarxa de 144 centres repartits en un centenar de països.

Agafant les primeres lletres de les paraules "poetes", "assagistes" i "novel·listes" (Poets, Essays, Novelists) el PEN internacional constituït el 1922, feia una crida a totes les literatures del món perquè formessin part d’aquesta gran família. Després de la francesa, fou la delegació catalana la que decidí respondre a la recerca integrant-s’hi de ple i formant el PEN Català.

El PEN Català gaudeix el 2007 d’una excel·lent salut. La seva acció diària es reparteix en tres comitès: el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics, que vetlla pels drets de les llengües més desfavorides i per fomentar l’estudi de les traduccions que es fan a casa nostra i dels autors catalans que es tradueixen a fora; el Comitè d’Escriptores, que es preocupa per la literatura escrita per dones i el Comitè d’Escriptors Empresonats, que s’ocupa de denunciar i fer un seguiment de la situació de tants escriptors que són empresonats per motius polítics i del qual formo part. Cada centre PEN és sobirà. És a dir, que no depèn de cap estat per representar-se, cada centre representa la seva literatura i els seus escriptors davant el PEN Internacional.

El PEN Català, celebra a partir d’avui, el seu 85è aniversari amb un seguit d’actes que s’allargaran fins dijous, coincidint amb el Dia de l’escriptor empresonat. Escriptors de diversos països (veieu el programa), s’uniran als gairebé cinc-cents escriptors  associats al PEN Català per fer sentir la veu alçant-se contra la ignomínia, contra la censura, contra qualsevol que gosi coartar la llibertat d’expressar-se de qualsevol escriptor, enriquint i engrandint amb els debats que es produeixin, aquesta nostra república de les lletres.



  1. Als anys 90 es va descobrir que a la carrera de Filologia Catalana de l’URV no s’estudiava Pla i una mica més i s’acaba el món. Des d’aquella feta que es dediquen cinc minuts a la carrera a parlar de Pla.
    (Tot i que a mi sí que m’agrada)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent