Els dies i les dones

David Figueres

PER TERRA DE CIRERES (I)

Corria el 1910 quan l’escultor català Manuel Hugué, més conegut com Manolo; el compositor Deódat de Séverac i Frank Burty Haviland, van fer cap a Ceret. Venien de París i la seva intenció era arribar a Banyuls, població on havia nascut un altre escultor: Arístides Maillol. Però a Banyuls el dia és fred i desagradable. Els plou i hi ha boira. Els recomanen Amélie-les-bains -conegut llavors pels seus balnearis- i mentre s’hi dirigeixen, descobreixen la vila del Vallespir: ja no se’n mouran.

En els proper anys, molts pintors i artistes passaran per Ceret: Picasso, Juan Gris, Braque, Max Jacob… L’adveniment de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, més tard, farà de Ceret l’aparador de tot un mosaic d’artistes que hi deixaran empremta fugint de Catalunya i Espanya, primer, i després de la mateixa França, més tard.

Què hi trobaren aquests artistes a la regió? És la llum? És la tranquil·litat que s’hi respira? O només és que Ceret era llavors més barat que no pas París? Amb aquestes incògnites vaig enredar un parell d’amics per aprofitar els tres dies de festa que ens dóna aquesta ximpleria del Dia de la Hispanidad per descobrir què va atreure a aquests artistes, d’aquesta terra llaurada de cirerers, a la falda del riu Tec i fer un tomb per la regió. M’hi acompanyeu?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Anant pel món per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent