Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 7 de març de 2007

EL REGAL

L’Ahmed feia més de 40 anys que s’havia instal·lat a Sandpoint, un poble del nord de l’estat d’Idaho, als Estats Units. Feia molt de temps que havia deixat el seu Marroc natal. Als Estats Units hi havia conegut la seva dona, la Mery, una canadenca que s’havia convertit a l’Islam i amb qui va tenir un fill.

La Mery feia tot just un any que havia mort i el seu fill, després de conèixer una noia francesa  a les pistes d’esquí de Sun Valley, havia decidit anar-se’n a viure a Montpeller. S’havien casat i ara tenien una nena. Amb el seu fill, xerraven sovint. Ell l’hi havia instal·lat una web-cam i l’hi havia ensenyat com enviar mails. Així estaven en contacte. 

Els anys, però, no havien passat en va per l’Ahmed. Malgrat que gaudia d’una bona salut i no parava de fer coses, sobretot a l’Associació musulmana d’Idaho, se sentia cansat. L’endemà l’Ahmed feia 80 anys. Aquella primavera, volia replantar l’herba del jardí i no s’hi veia amb cor de fer-ho tot sol. Per això, va enviar un mail al seu fill preguntant-li si tenia previst visitar-lo en breu per tal de fer junts la feinada de remoure la terra, treure l’herba malalta i plantar-la de nou.

La contesta del seu fill va ser prou sorprenent: "Sobretot, pare, no remoguis l’herba del jardí. Podrien descobrir allò que hi ha enterrat". L’Ahmed no va entendre aquella resposta. Va pensar que el seu fill li prenia el pèl. Va sopar qualsevol cosa, va mirar la tele una estona i se n’anà al llit d’hora.

A mitja nit, un gran terrabastall el despertà. Gent amb armilles de la CIA, l’FBI, la policia local, l’exèrcit i tot de gent eren al seu jardí. Una gran màquina estava removent tota la terra. Els mateixos homes van entrar a la casa de l’Ahmed i li van fer tot de preguntes.Van passar-s’hi tota la nit buscant coses al jardí de l’Ahmed.

Així que es va fer de dia, els agents de l’ordre van deixar en pau a l’Ahmed tot dient-li que en una setmana no sortís del poble i que estigués localitzable. L’Ahmed va sortir a fora. L’aire feia olor de terra. Trepitjà un terròs amb el peu. Volia escriure al seu fill per explicar-li tot l’assumpte. En obrir el seu correu, va trobar-hi un mail del seu fill:

"Pare, espero que el nostre govern, hores d’ara, ja m’hagi eximit de la feinada de remoure la terra del nostre jardí. Qui diu que aquesta administració deixa de banda els ciutadans de religió musulmana? Espero que passis un bon aniversari. T’estima, el teu fill Ibrahim"

  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent