GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

26 de juliol de 2007
Sense categoria
0 comentaris

ESPANYA, SENSE CARETA

Molts ho sospitàvem des de feia força temps. Els suposats girs catalanistes encapçalats per Josep Piqué,
els pactes de conveniència amb CiU, aquells farts de parlar català en la intimitat i aquells petons amb llengua adreçats
a Catalunya s?han acabat.

Daniel Sirera, el nou home fort del Partido Popular a Catalunya (que no
Partido Popular de Catalunya) s?ha tret la careta i ha manifestat sense embuts
que ells son, per damunt de tot, un partit espanyol.

Doncs molt bé.

Ja està bé de disfressar-se de catalanista i d?anar marejant la perdiu.
Cadascú és com és i prou. Com a mínim ja sabem que qui segueix manant en aquest
partit és l?Aznar (si, si, aquest mateix que hauria d?estar assegut davant el
Tribunal Penal de La Haya per crims de guerra) i que el Rajoy és la titella que
mou el Josemari al seu gust. És el
que dona la cara hi prou. Acebes, Zaplana i ara Sirera son la veritable cara d?aquest
partit de centre dreta, segons ells i
d?extrema dreta segons molts.

Esperem, pel bé de la humanitat, que no guanyin les eleccions properes per
majoria absoluta o, molt em temo, que les depuracions ideològiques de tots els
qui no pensem com ells seran de les que fan època. I no vull ser apocalíptic però,
noi!, m?ho veig a venir.

Per altra banda confio, malgrat tot, en el bon criteri dels ciutadans del
meu país i que, vist el nou gir d?aquest partit, la gent més moderada que fins
ara els votava s?ho repensi abans de entrebancar-se amb paperetes que,
enverinades, anirien directes al cor de la nostra Nació.

Cal deixar clar també que, la fórmula ZP no ens soluciona res com estem
experimentant fins avui de manera desgraciada. Les promeses, els somriures i el
talante son tan perjudicials com tot
l?embolcall del PP però, això si, amb vaselina.

La única solució, i sé que és un tema repetitiu, és la independència d?aquestes
xacres que ens exprimeixen de manera compulsiva i, a més, ens titllen d?insolidaris.

La única solució és un estat propi, com qualsevol país normal del món.

Reflexionem-ho…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!