GUERRA DELS REMENCES

Imatge. El castell de Montsoriu, vista de fa ja molts anys……

Avui, una contalla, que és això: una contalla.
La guerra dels remences l’hem de situar a Sant Esteve d’En Bas, com a corifeu tenia en Joan de Verntallat…..
Però avui us explicaré la llegenda…..
La llegenda es situa al castell de Montsoriu… O sigui al vescomtat de Cabrera, de tal manera que, un cop dos vilatans d’Arbucies decideixen casar-se.
Però: ai las!, quan s’han casat, el nuvi ha de portar a la núvia cap al castell de tal manera que la primera nit de noces, la núvia l’ha de passar amb el senyor de Montsoriu…
I l’esmentat Senyor (?) no en te prou amb una nit, sinó que n’hi passa una segona, i una tercera…. I el nuvi s’enfaristola , i treu el punyalet que duia a la faixa i ….
.- Zas, mata el senyor…..
I quan retorna a Arbúcies, ja l’esperen els seus companys i s’aixequen en armes i allà comença la Guerra dels Remences……
Apali! si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquì o al dessota…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari