SANT JOAN A ARENYS DE MAR

Imatge: Sant Joan a Arenys.

Avui, si m’ho permeteu, us enllaço un text que va sortir publicat al programa de festes del solstici d’estiu de 2006, juntament amb un altre sobre la crema de la bota,

“De Sant Joan … què voleu que us digui: Si ja ho sabem tot. És la nit més curta de l’any, del solstici d’estiu de les festes paganes i que avui encara xalem de valent. Sant Joan, per als arenyencs és uns festa arrelada d’un temps ençà, punt de referència a l’entorn, el més mediat, el més immediat i el més llunyà.

Dir Sant Joan és dir revetlla, és dir Arenys, és dir festa grossa….

Tanmateix però, Sant Joan no està dins del nostre imaginari local, com ho poden estar les altres festes de la vila, fixeu-vos bé… totes locals:

Sant Zenon un centurió romà, les relíquies del qual ens arriben de les mans de Juan Domínguez un pelegrí de Fuentelsaz (de Guadalajara) que de retorn al seu poble i carregat de les relíquies de qui seria el nostre Sant patró, passava pel camí del Morbo i malalt com es trobava, va entrar a la nostra vila. Nosaltres, els d’aquesta petita pàtria encerclada de turons, acollidors que hem estat sempre, el vàrem guarir. El premi: una part de les relíquies de Sant Zenon i en reconeixement el fem Sant patró….

Sant Roc que el fem el nostre segon Sant patró gràcies a un vot de vila davant una maltempsada, de la que el Sant va fer mans i mànigues per guarir-nos.

La Bandereta, que representa la independència local enfront dels nostres veïns d’amunt i que celebrem cada primer diumenge de maig a dalt del campanar endegant una nova bandereta. Ah! I les noies solteres, si volen trobar marit, només han de pujar al campanar i fer tres voltes al mateix, fer un repunt a la bandereta i de ben segur que aquest any trobaran marit. O sigui una bandereta amb poders de casori si molt convé.

Els naps de la nit de Reis i ara ja de les cols, festa d’inici incert, però exclusivament vilatana.

I la Mare de Déu Fumadora, iniciàtica troballa a les ridoltes que creixien a l’entorn de la nostra ermita de la Pietat que, des del seu cimbell, esperava als vilatans a l’entorn per celebrar l’aplec. Sembla que d’aquestes anades comença l’albada de la festa fumadora…..”

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari