ELS QUE ENS EMPAITEN ENCARA FUGEN

Imatge: Tarda de platja de Jack Vettriano. Veieu la donzella de l’esquerra que potser voldria empaitar la parella, encara fuig…..

Frase que deia el meu pare, quan algú el volia encalçar i potser volia fer-lo baixar de la somera,  a base de fer servir arguments no gaire católics, o sigui, no gaire de fiar, i amb una certa malvolença i  que la única cosa que pretenia era espantar-lo, o amenaçar-lo, preveient un mal que, en el moment de l’atac, no era previsible.

Ell se sentia amençat i de bursada, de la seva boca sorgia indefugiblement aquesta frase que, obviament, descol.locava al pavero de torn.

“Els que ens empaiten, encara fugen! “

Fa uns dies, davant un barbamec que es creia un milhomes, em va sortir la frase…

Es va acabar la comèdia de cop……

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en FRASES FETES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ELS QUE ENS EMPAITEN ENCARA FUGEN

  1. Montserrat diu:
    Frase molt adient per posar punt i final. Però hi has de tenir pràctica, sinó, mentre rumies còm era, ja t’ha passat el moment…!

Deixa un comentari