EL DAVANTAL

Imatge: Camí de Gualba a Santa Fe del Montseny.

Avui us enllaço una llegenda, de les poques, jo diria molt escadusseres, que fan referència a les bruixes al Montseny….
Si bé de les bruixes del Montseny se’n parla molt, de llegendes no n’hi ha massa. Aquesta,  penso que engloba algunes de les característiques del Montseny i les bruixes.
I una novetat, a més a més d’escoltar-la, la podeu llegir, car algú me l’ha demanda per a publicar-la….
Apali:

EL DAVANTAL

De matinet, a bona hora, quan amb el marit ja havien agombolat el bestiar petit i havien tingut temps d’enfarfegar-se amb una bona pendencia, la dona, deixa anar un esgarip:

Adéu, me’n vaig al Gorg….

I triscant camí amunt, te pensat enfilar-se Gualba amunt i endinsar-se pel Serrat de les bruixes i fer cap al Gorg negre…. bona hora per a collir la verdolaga, que tan bé li va pel mal de cap que no la deixa ni de nit ni de dia…..

En abocar-se a la riera i abans de fer el primer glop, veu , talment que si l’aigua li fes d’espill, la cara verdosa i pigada d’una dona que, a primer cop d’ull, feia feredat….

Mala negada, pensa, una bruixota de les del Gorg….”

Si voleu llegir-la tota, cliqueu aquí…..

I si la voleu escoltar, cliqueu aquí

I si voleu veure algunes fotos del comunidor de la Costa del Montseny…. des d’on es comunien les maltempsades que organitzaven les bruixes…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari