marginàlies

El 19 de novembre de 1929, en una finca del Pla de sant Jordi, mataren una mare i son fill molt petit, crim doble que trasbalsà l’illa. En el seu moment i per les circumstàncies que voltaren aquest doble assassinat se’n fan gloses, romanços i fins i tot una obra dramàtica, fet que demostra la profunditat del regiró popular.

Miquel Sbert i Garau reuneix tot el material oral i escrit que pot al voltant d’aquesta tragèdia i d’acord amb ell en basteix “El crim”, una narració que va ser finalista del Premi de Narrativa Mediterrània Pere Colom, d’Inca, 2017, i que l’octubre d’aquest any publicà Lleonard Muntaner editor.

En la construcció del relat, Miquel Sbert cedeix la veu i el discurs a qui va estudiar els escrits d’un dels protagonistes de la història, recollí oralment el testimoni d’altres i reuní els glosats que es feren.  I ho va fer, diu sense embuts, buscant “la meva història dins una història que no m’interessa, però que m’apassiona i em lleva el son”. Indagar en els altres per aprofundir en tu, per tant.  “Contar els fets, aquesta és l’Ítaca. El sedant”, ens fa avinent.

I els fets passen per cada un de manera diferent, raó per la qual no interessa tant el desenllaç com el camí que se segueix per arribar-hi i la manera en què cadascú conflueix en aquest camí. Compten més, per això, els efectes que ha causat el crim en cada un dels implicats que no les dues morts.

A partir d’aquesta proposta, sentirem les veus, les paraules i les distintes maneres de tractar-les per narrar la tragèdia. I veurem com tothom es fa el crim a la seva particular manera d’entendre la vida i la mort. “Construïm el discurs com qui urbanitza una platja verge”, diu la investigadora que ens presenta el treball. I, efectivament, arma el relat per poder dir que l’esforç que hom fa per oblidar equival a posar messions per no ser ell completament.

D’aquesta obra de Miquel Sbert cal posar en valor el vocabulari i el tractament de totes les veus que reuneix, fet que fa molt recomanable la lectura.