LA DONA D’AIGUA DE CAN PRAT DE GUALBA

Imatge: El gorg Negre.

Avui, si voleu escoltar-la,  he explicat la llegenda més emblemàtica del Montseny sobre les dones d’aigua.
L’hereu de Can Prat, solter, conco, només dedicat a treballar i a sirgar pels seus camps i feixes….
Només que els capvespres,  s’arriba al Gorg Negre, per veure si alguna ovella s’ha fet l’estella pels estimballs del Gorg….
I un dia, pot veure com del fons del Gorg surt una lluminària i amb ella, la dona més bella del món… I s’hi casa  només amb una condició que li imposa la Goja …..
Mai dels mais has de fer referència on m’has trobat, mai has de dir, ni en públic ni en privat que m’has trobat al Gorg… però ai las, que la imprudència de mascle, oblida aviat el consell i , acaba dient on l’ha trobada…. mal averany pels segles dels segles….
Si voleu, podeu escoltar la contalla, clicar aquí o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari