FULLEJANT PER INTERNET………

L’altre dia, escoltant Radio Arenys, (una tertúlia entranyable…. feta per persones ja d’una certa edat provecta..-més o menys com la meva-) anaven desgranant els fets d’actualitat…. que si verdes, que si madures…. qui la diu més grossa i qui diu el darrer comentari sorgit de la més profunda relació amb el país…. o no, que pel cas vindria a ser el mateix……
Més visceral que raonat, però crec que aquestes tertúlies fan que la vila es vagi també configurant ….
No se si som massa, els  oidors d’aquests productes radiofónics…..
I de cop, un tertulià diu una frase que em va semblar magistral….
.- L’altre dia, fullejant per internet…..
Magnífica!!!
Descriu tota una generació a la que internet ja ens ha agafat grans. Que el fem servir perquè ens dóna prestacions…. per internet entrelluquem una part del mon, però per internet només rebem petites llambregades….
Però en el fons del fons, el que fem, no es entrar a internet. No és navegar per internet, no anem a la recerca del més pregon que corri per internet….
No, nosaltres prenem internet com un llibre, amb mentalitat de llibre, amb esquema de llibre…. Per nosaltres internet no és interactiu (si ni sabem que vol dir la parauleta!)
 Per nosaltres internet és un gran llibre obert que, quan el necessitem o quan ens vaga, el fullegem…….
Penso que és una de les frases més entenedores -i també més corprenedores- d’una generació que,  quan varem néixer,  pels carrers corrien carros i tartanes i amb poc més de mig segle hem acabat fullejant internet….
I que per molts anys ho puguem fer!!!!
Però, nosaltres,  la llambregada que fullegem per internet la sabem col.locar al seu espai determinat…..
A mi em fa però, que els vailets i vailetes que avui naveguen per aquest maquinari, potser acaben confonent la revolució francesa amb el Sant Sopar…. i de ben segur que si algú els parla d’en Longinos, l’acaben confonent amb un rellotge… o quan miren el Gran Germà creuen que és un programa -infecte- de la tele, i no la gran troballa de l’Orwell a 1984…
Què hi farem….
Que Déu hi faci més que nosaltres !!!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en FRASES FETES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari