marginàlies

Ahir va ser un dissabte de llibres, dracs, roses,  valencianisme, companyies que fan un bé molt més que perdurable, emocions pregones, cançons i festa; festa necessària, gran, grandiosa, a la plaça de Bous de València que ni un ruixat inoportú aconseguí retre.

Primer, dinar amb Ana Surra, la diputada d’ERC al Congrés dels Diputats que va deixar en evidència Rajoy en parlar-li dels refugiats, asilats i altres persones desplaçades a la força per motius de guerra o de supervivència, que ve a ser el mateix. Amb ella, altres activistes  que al País Valencià treballen amb aquestes persones en destret greu, de la despersonalització a què són sotmeses on sigui i de la seva invisibilització forçosa a què s’han d’afrontar. I també amb altres militants dels valencianisme, del moment que viu el País Valencià i, sobretot, de l’eixida del provincianisme que pateix.

A la tarda, la manifestació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per clamar a favor de fer el País Valencià alegre i combatiu que es mereixen els que allí viuen, senten i estimen. Un plaer i un honor fer el recorregut amb Joan Francesc Mira, president d’ACPV, tot parlant, entre moltes substancialitats oxigenadores, de la Muixaranga d’Algemesí, d’on pren el món casteller principatí.

I al vespre, l’homenatge a València a la seva plaça de Bous que encabí  el nombre de participants que permet una la normativa excessivament restrictiva i exigent. Just començar, un ruixat estigué a punt de fer la guitza, però les ganes de fer festa del congregats no es deixaren refredar gens i l’homenatge seguí com estava programat. I entre bastidors, l’abraçada amb Jordi Cuixart, president d’Òmnium.

Poc abans de les onze de la nit, amb Joan Francesc Mira, Jordi Cuixart i Eliseu Climent, l’homenatge a Muriel Casals, artífex de tantes iniciatives, compromisos i talls de feina.

Com a resum d’un dia pletòric, l’abstracte del parlament d’Eliseu en aquest homenatge: “Els Països Catalans no són diversos: som el mateix!”. Doncs això.