S’AIXECA EL TELÓ: ONCLE VÀNIA A ESCENA

Imatge: Una escena digne del pinzell d’Aivazowsky……

I tornem-hi!!!
Ja estem endreçant els darrers tocs de Oncle Vània. Una obra de Txèkhov.
Ja us he comentat que aquesta vegada en Jordi Pons-Ribot ofereix una visió, jo diria que molt aprofundida de l’ànima humana.
S’allunya de l’espai mediterrà,  on les passions poden viure soterrades fins que ens esclaten en qualsevulla moment i tot i tenir-les latents, som capaços de conviure amb elles i fins i tot, de vegades, ofegar-nos en elles.
A Oncle Vània…… tot és d’una altra textura, les passions, l’angoixa, la desubicació, la mentida, l’amor, l’orgull de pertànyer a un indret, la melangia de no saber arrelar  a la platja dels nostre somnis,  es va fent present a l’obra i arriba a esclatar d’una manera soterrada però profunda…. Jo diria d’una bellesa extrema.
I aquí també us sorprendrà en Jordi Pons-Ribot, amb la posta en escena …. Una posta en escena tant planera com equilibrada……
En fi…. Si ho voleu, estrenem el dia 18 de Gener a les 9 del vespre al Principal d’Arenys de Mar.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TEATRE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari