LA MARE DE DÉU FUMADORA

Imatge: Una Mare de Déu que fuma….

Ningú ha pogut escatir quan i com va començar la Mare de Déu Fumadora. El dia 8 de desembre de cada any es celebra la festa de la Immaculada Concepció, i a Arenys, de tradició, aquell dia, i només aquell dia, els nostres vailets i patuleia tota,  tenien butlla per a poder fumar. Tant com volien (i no volien gaire, no us penseu).
i la festa com comença?….
Ningú ho sap, però Mn Palomer, el nostre il.lustrat home de les tradicions arenyenques ens indica que, aquella data, els grans honoraven la Verge assistint devotament a la Novena Preparatòria que es feia a la Parròquia.
I els menuts honoraven la festa construint unes pipes maldestres i cantant pels carrers:
“Amb el cor plè d’alegría
cantem l’himne triomfal;
concebuda sou, Maria,
sense pecat original”
Aquells versos es cantaven pels carrers entre pipada i pipada.
Les pipes les construïen la vetlla i ja amb la pipa endreçada, el dia de la Mare de Déu, anaven a la riera, on es nodrien de matafaluga i de pela de cacau que els pastissers, senyors Josep Sauleda i Joaquim Casas, els havien omplert uns sacs a la porta dels seus establiments on podien repostar l’element necessari per a poder continuar pipant.
I és clar, després d’haver pipat matafaluga i pela de cacau, quí podia continuar fument la resta de l’any. Era tot un antídot o vacuna per ano tornar a fumar mai més.
I sembla que la tradició però, comença a l’aplec que hi havia en aital diada a l’ermita de la Pietat (on avui hi ha el cementiri de Sinera) i per anar a l’aplec s’havia de pujar per un fondo envitricollat, on les ridoltes creixien a pleret….
I els vailets, abans d’arribar al cim de la Pietat ja s’havien nodrit de les ridoltes necessàries per a poder pipar tot el dia (i verdes i tot! i els que hem sigut vailets i hem tastat la ridolta seca, ja no ens quedaven ganes de tornar a fumar, imagineu-vos fumant ridoltes verdes!!!!…..)
I sigui pel que sigui, els pares deixaven que aquell dia, només aquell dia i només a Arenys, els marrecs podien fumar tant com volien.
Ja podeu comprendre que malgrat no conèixer-se l’inici de la tradició si que era volguda i acceptada pels arenyencs.
Però ara ja hi tenim mala peça al teler…..
La modernitat i la TV3 que un any se li va ocórrer començar el telediari de la diada de la Verge per blasmar aquesta tradició atàvicament dolenta….
I és clar, fem més cas a la tele que a la tradició.
I qué voleu, així ens van les coses!

Si en voleu saber una mica més, cliqueu aquí…

O aquí teniu un article d’en Jordi Bilbeny, molt acurat…
O aquest altre article de l’Espinàs.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari