marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de setembre de 2010
0 comentaris

LA MAR DE LLENGÜES

Ahir començà a Can Alcover, a Palma, un nou cicle de conferències sobre “La recuperació i la protecció de les llengües minortitzades i el marc europeu”, una iniciativa de l’Obra Cultural Balear que compta amb el suport del Centre Balears Europa i la Generalitat de Catalunya.

Encetà aquest nou curs Ray Fabri, director de l’Institut Lingüístic de la Universitat de Malta i membre del Consell Nacional de la Llengua Maltesa. Sent membre de ple dret de la Unió Europea, Malta pot presumir de tenir llengua sobirana, la qual cosa n’assegura la seva pervivència i, a més, n’estimula l’expansió.

Del català, malauradament, no se’n pot dir el mateix. Ningú no dubta que les llengües depenen dels seus parlants; no ho és menys, cert, que sense el suport incondicional i ferm de les institucions del territori lingüístic que tractem, el seu manteniment –la seva normalització- serà força difícil i amb més reculades que no avanços significatius. I les polítiques lingüístiques dels diferents territoris del català ens en parlen ben clarament.

Tanmateix –i recurrentment- hem d’acabar parlant dels drets lingüístics. Els catalanoparlants tenim dret –tot el dret- a compartir sense cap destorb els nostres distints accents i aquesta circulació lliure de ràdios, de televisions, de periòdics, de pel·lícules, etc. s’entrebanca constantment per evitar-ne l’establiment regular. L’obsessió del govern de Camps perquè el País Valencià no rebi els programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals n’és l’exemple més clamorós i sagnant, alhora. Pla i català: l’Estat espanyol no ens vol dotar de drets, als catalanoparlants. Nosaltres sí que estam obligats a saber el castellà; emperò els qui s’han fet lloc a qualsevol punt del domini del català, no tenen  l’obligació de conèixer-lo.

Amb una paraula, que aquest cicle de conferències vol mantenir ben viu el debat cívic sobre la protecció i la recuperació de llengües minoritzades a altres països europeus i, enguany, al Marroc.

Així, dia 30 d’aquest mes, François Grin, director de l’Observatori Economia-Llengües-Formació, de l’Escola de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra, parlarà del model territorial suís per a la gestió de quatre llengües nacionals.

Dia 14 d’octubre, Carlos Callón, president d’A Mesa pola Normalización Lingüística de Galícia, parlarà del gallec, una llengua en un punt crucial.

El 28 d’octubre serà el torn de Mohand Tilmatine, professor d’estudis amazics de la Universitat de Berlín i la Universitat de Cadis, que parlarà de la llengua i la cultura amazigues al nord d’Àfrica. I finalment,

l’11 de novembre, Mart Rannut, professor de política lingüística de la Universitat de Tallinn parlarà sobre l’estonià, de la minorització a la llengua nacional. El món, afortunadament, és una mar de llengües i les que moren o fan desaparèixer contribueixen perillosament a la dessecació de la  humanitat. I els lingüicides fan matx!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.