ONCLE VANIA AL PRINCIPAL D’ARENYS

Imatge: Un moment de l’assaig de l’obra de Txejov: Oncle Vania.Ep!! Molt de compte….. Els de Fenix Teatre, ja tornem a ser dalt de l’escenari….
I en Jordi Pons-Ribot us tornarà a sorprendre amb una obra teatral….. Aquesta vegada un autor universal…. Anton Txejov i el seu Oncle Vania….
Ja fa dies que anem assajant …. Una gran obra… no cal ni dir-ho… Però una obra amb clau per a ser interpretada….
Quan la llegeixes per primer cop dius….(jo vaig dir) home, interessant…. Molt interessant, però no aixeca passions de gaubança….
Però un cop t’endinses en el text, bell, senzill, despullat de faramalla, on cap paraula és baldera. I poc a poquet et vas endinsant en el drama, en definitiva, a  les grans preguntes de la humanitat…. El goig, la bellesa, el gaudi, la complaença…. però també vas descobrint les recolzades de l’ànima humana. I davant nostre es van desgranant els odis i malvolences, l’egoisme …..però també les gestes sublims en petits gests….
Ara, permeteu-me que us faci una reflexió:
Vivim en una societat judeo-cristiana… Per sort, els nostres avis i pares ens han anat ensenyant que hem de ser bona gent …. I nosaltres il.lusos hem anat assolint la millor nota: Exercim de bones persones….. Però en el fons, no som ni bons ni dolents, som el que som, però ho volem dissimular i acabem fent mans i manègues per semblar bons….
A oncle Vania hi trobareu la veritat despullada, cap paraula per matisar la bondat o la maldat…. El que som, el que volem, el que pensem,  va fluint dalt l’escenari amb una senzillesa corprenedora…..
Una obra poc mediterrània….. però una obra intimista que ens farà tesar l’arc de les nostres fibres més sensibles i pregones…..
I com sempre, en Jordi Pons-Ribot us corprendrà amb la ma mestre de la seva direcció, amb la mà oberta adreçada, com sempre, als sentiments més profunds….
Atents a la cartellera!!!!

ONCLE VANIA AL PRINCIPAL D'ARENYS

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TEATRE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari