YO DON ANTONIO TORRENT Y CARBONELL, NATURAL Y VECINO DE ARENYS DE MAR………

Imatge: Antoni Torrent i Carbonell, creador i impulsor de l’Asil d’Arenys construït el 1897.

Si la nostra vila excel.leix en algunes qüestions, no és la menor el fet que aquí, els senyors, o sigui el benefactors, son de casa.
Tenim un reguitzell de gent que tot i fer riqueses (materials) a fora de les nostres llars, quan ha estat l’hora de fer un xic de bé a la societat, han pensat sempre en el seu lloc de naixement, o sigui, en Arenys de Mar.
I així tenim en Joan Baptista Cassà que va fer una deixa de 25.000 “durus” per tal de bastir una escola. L’Andreu Guri que va fundar el patronat de la Caritat de Sant Andreu, que encara avui fa una feina d’ajuda als desvalguts, en Lloveras que va fer un Balneari….. i alguns d’altres .
I entre els altres, l’obra més consolidada pels anys dels anys, va ser (i és) l’Asil Torrent.
L’Antoni Torrent que va fer fortuna amb les fruites tropicals i  amb les fabriques de sucre, va pensar en fer un asil i el que és més important: el va nodrir de contingut. No només va fer l’edifici, sinó que va pensar en com havia de funcionar i així , tot i creant un patronat, va fer una cessió d’us perpetua a les Hermanitas de los Pobres desamparados, que , amb bona feina,  van arribar des de 1901 fins l’any passat, o sigui més de 100 anys al servei dels avis i iaies de la nostra Vila. Si cliqueu aquí podeu veure una ressenya de l’acte d’acomiadament.
I encara avui, amb un altra sistema continua fent bona tasca.
Ah! i va tenir un germà: en Francisco Torrent que també ens va fer una gran deixa, però aquesta no ens va arribar als arenyencs.
I si bé, en el seu testament va deixar escrit que volia esser enterrat a l’Asil, definitivament va ser enterrat al panteó dels familiars de la seva esposa la familia Vilardell-Tarré i si voleu, en podeu veure algunes fotografies, clicant aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari