BON ANY SIGUI DE BÉ!
Foto: La primera sabateta d’Arenys a l’eixida de casa.
Avui hem pogut contemplar ja la primera sabateta oberta!. N’hi ha un gabadell * que estan a punt d’esclat…. Fa goig de veure….
Aquestes orquídies que, a Arenys, les hem batejat amb el nostre nom. Deixen de tenir el seu propi nom i passen a ser sabatetes d’Arenys….
I ai las! que ningú ens les vulgui prendre, son nostres, perquè amb paraules d’En Pep Quintana:
“Resulta “que un frare caputxí, aquell que es lleva de bon matí i toca la campana i menja pa amb avellana”, va venir a passar uns dies de recers espirituals al convent arenyenc. Ell era un missioner llec –un fraret de sucre, que en diem- instal·lat a l’Índia més profunda i va portar en el seu equipatge escàs un esqueix d’aquesta planta, que tan sovintejava en aquell indret asiàtic. Va provar de plantar-la en una torreta i deixar-la crèixer en el claustre conventual. I, oh! miracle,
l’orquídia es va fer gran i capritxosament va voler florir els dies més sagrats del Nadal cristià. La nostra, aquesta sabateta que s’obre i no es tanca, és preciosa. És de la família de les orquidàcies i més concretament de la “paphio insigne”. I tant si n’és d’insigne!, insigne, gloriosa, elegant i aquí al darrere afegiu-hi tots els adjectius positius que trobeu al diccionari. Pel que sembla, la primera planta es va trobar en el claustre caputxí com si estés a ca seva. El microclima arenyenc era exacte que el microclima indià. I d’aquell esqueix insignificant avui s’ha fet exèrcit. Qui més qui menys, en aquest poble i en aquesta època, llueix aquesta flor tan esvelta i no gens olorosa.”
Apali!, Bon any sigui de bé….. : Aquesta frase la vaig aprendre de la meva iaia Tereseta….. I a casa, sempre dels sempres, quan encetem una menja de temporada, o estrenem una flor del temps diem la mateixa frase que ens lliga al passat, que ens fa sentir part d’una història que, en la mesura que podem, la continuem dient pels segles dels segles….. Esperem!!
* I també hi he posat una paraula que no trobo a cap diccionari: gabadell... La meva iaia la deia per fer referència a un conjunt de moltes coses de la mateixa espècie, o sigui, un munt, un bon feix, etc…. però ella en deia un gabadell i jo, en memòria seva, la continuo dient….
Filòlegs absteniu-vos!
Hola Ramon , desde fà deu anys que a casa hi tinc un test d’aquesta sabateta , un dia passajant per el teu estimat Arenys en una finestra n’hi habien unes quantes i aseguda al seu costat una avia molt trempada l’hi vaig demanar si m’en donaba un esqueix i sempre mes l’hi estaré agraït m’el va donar , avui a casa en ple Baix Montseny ja hi tinc unes deu sabatetes que son el meu orgull , o sigui que no nomès son estimades a casa vostre sino que a l’altre costat del Montnegre Corredor tambè , apali una abraçada monsenyenca !!!!!!