SERRALLONGA

Imatge: Cancell del Santíssim Sagrament de l’Església d’Arenys de Mar, on hi consta la ressenya de l’oferiment d’una família d’Alcalà d’Henares al Santíssim Sagrament al qual va ajudar a pagar la restauraació. La família era Família Catarineu, avia i besavi de Manuel Azaña.

Goiteu que és cas! Avui fa 72 anys que va morir Manuel Azaña, darrer President de la Republica espanyola.

Com que fa anys vaig descobrir que l’entronque de l’Azaña era d’Arenys de Mar, la figura m’ha interessat sempre…. i sempre he cregut, que, com Sant Francesc d’Assis,  es va equivocar d’època. El seu tarannà intel.lectual i a la vegada polític, crec que el va des ubicar i no va saber trobar el terme just per inserir-se en el seu país, però tanmateix va ser molt brillant. Podeu estar-hi d’acord o no, però el seu discurs d’España ha dejado de ser católica és una peça oratòria que ja m’agradaria que alguns dels corifeus que avui ocupen els parlaments fessin peces tan ben construïdes…. 

I fa poc que he pogut constar que aquesta apreciació meva, la de  l’equivocació amb el temps, ho va dir el propi Azaña…

“Me reconozco ajeno a este tiempo. los hombres como yo hemos venido demansiado pronto o demasiado tarde.”

I l’entronque amb Arenys, el varem conèixer per un article publicat a Plumas y palabras, quan el mateix Azaña deia:

Con un cuarteron de sangre vascongada (la raiz en Elgoibar) y un entronque en Arenys de Mar, soy español como el que mas lo sea. Pudiera haber nacido patagón o samoyedo pero, en fin, soy español, que no me parece ni en mal,  ni en bien, cosa del otro jueves….

I amb la qüestio catalana, en la que alguns el pintaven com un amic de Catalunya, l’amistat era cojuntural, no profunda, i si no veieu aquestes dues perles:

24 de març de 1930.- Banquet al Restaurant Patria de Barcelona :

“Y de deciros también que si algún dia dominara en Cataluña otra voluntad y resolviera ella remar sola su navio, seria justo el permitirlo y nuestro deber consistiria en dejaros en paz, con el menor perjuicio posible para unos y para otros, y desearos buena suerte, hasta que cicatrizada la herida, pudiesemos establecer al menos relaciones de buenos vecinos”…

I en els Dietaris de 30 de juliol de 1937 feia aquesta terrible afirmació:

Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero solido y comodo. Ha valido para dos siglos.  Pag 184 memorias de guerra II .

Prometo que aniré informant i potser un dia, en podríem fer una conferència…..

I si voleu, podeu llegir unes antigues entrades que us donaran més pistes, sabreu el entronque de Arenys de Mar d’on venia i qui van seu els avantpassats que passaven per Arenys de Mar, per Vilalba Saserra i així a tomballons , a Montauban, on va morir……, cliqueu aquí,…… o també aquí….