LES ABELLES CASTIGADES

Ep! una abella!!!

Algú pot capir que un grapat d’abelles, cansades d’aguantar les barrabassades de genere humà: o sigui de l’home en general, pugen al cel a veure a Nostramo per demanar-li un favor:
Que les  ajudi a vèncer aquests galifardeus que les tenen ben amoïnades i no les deixen de petja: aquest gèner tan poc xarmant com son els homes….
I què voleu.… els pregunta Déu.
Només volem que ens ajudi en la venjança contra els homes…
I podeu creure que, a Nostramo, li demanen que els prepari una venjança?… Vinga home vinga….
I Nostrosenyor les ajuda, però els fa pagar la gosadia de demanar venjança!
I tan els ajuda que, des d’aquell dia, les abelles quan piquen als homes…. doncs aixó, que fan el cant del cigne!!!
Apali, si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí o al dessota…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari