LA GENT D’ARENYS

Imatge: Entrada del Cementiri d’Arenys, “el millor indret que Arenys tenia….”

Si voleu, podeu entrar…… Ariadna us mostrarà el camí per entrellucar una mica,  d’on ens ve als arenyencs,  que sempre rumbegem i fem el fatxenda…..

I és que el nostre passat està farcit de motius d’orgull!

Aquí teniu un poema del  pare Venanci d’Arenys de Mar (Xavier Nogueras i Prats, 1903-1983) que nasqué a Arenys de Mar el dia 14 de març de 1903, fill d’una família de cerers i adroguers i germà de l’oncle de la meva esposa, en Pere Nogueras….

La gent d’Arenys
(Lletra per una sardana escrita l’any 1947 dedicada a Carles Xena)

La gent d’Arenys – mireu si és el cas! –
Som cadascun a sa manera:
qui és alt o és baix; qui és magre o gras,
qui té un ofici o una carrera.

Som com tothom, poc més, poc menys.
Però se’ns coneix que som d’Arenys.

Diu que ens ho veuen a la cara.
Potser ho fa el cel, potser el mar blau
o la riera oberta i clara
o el nostre clima tan suau.

Sigui el que es vulgui, és cosa certa
Que som gent noble i ben oberta.

Tots rumbegem, qui menys qui més,
i tots gastem certa elegància.
Tots tenim l’aire de marquès
sense voler-nos dar importància.

Això és la sang, que ens bull a dins,
de tants prohoms i braus marins.

Del millor indret que Arenys tenia
n’hem fet jardí pels que ja han mort.
No obrim carrers – que prou caldria –
però obrim els braços fent un Port.

Nostre palau – ningú ho estranya –
l’hem fet per als vells, i – tant se val! –
ans que el “passeig millor d’Espanya”
hem preferit un hospital.

Som a la inversa de tants d’altres:
primer tothom, després, nosaltres.
Així hem estat, i així serem.
I som alegres i cantaires.
I som feiners i fressegem
com els boixets de les puntaires.

De tot bateig volem confits
i de tot dol prenem candela
i ens barallem… però – amunt i crits –
naveguem junts a rem i vela.

O gent d’Arenys: vinguen les mans
i amb un anhel que mai feblegi
fem via enllà, tan cristians,
tan franciscans i catalans,
que tothom digui així que ens vegi:

“Són com tothom, poc més, poc menys…
Però, quina gent la gent d’Arenys!”

I si voleu, podeu escoltar la gent d’Arenys en la veu de Joan Pera.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari