I QUI VA MATAR NOSTROSENYOR ERA CATALÀ?…. NO! ERA D’ARENYS DE MAR

LONGINOS1012ESC
Imatge: Pàgina 247 de Crónica del Alba de Ramon J. Sender. Ara, que un camàndula de les planúries hispàniques,  ha fet mans i mànigues per tocar d’oïda i acabar dient que a Nostramo el varem matar els catalans, cal dir les coses com son:
De primer dir que aquest galifardeu no en toca cap, ni afina, ni sap per quin lloc apareix la història, però el seu mal verí, la seva incapacitat per a mirar a la història i la seva visceralitat per no dir la veritat , el fan tocar d’oïda…. No sap que diu, ni que es manega, ni que transmet….
Si ho hagués sabut, sense embuts i clar i català hauria llegit una mica i sabria que un escriptor d’ells,  en Sender, ja a Crónica del Alba havia fet una facècia i havia acabat dient que, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, en Longinos, el centurió que va clavar la llança a Nostramo, era d’Arenys de Mar….
I sí home sí, que els catalans érem els millors soldats de la Roma romana, érem els millors del que hi havia per triar…. Que el Ponç Pilat va escollir algun ” butilai”  del centre de les planúries? I cà!!! va escollir un català , perquè? per que  sabía que era valent, honorable, decidit, xarmant, fidel , que no es deixava atuir, ni es deixava engalipar…. Doncs sí,  potser en Longinos era d’Arenys de Mar, però en Longinos no va matar a Nostramo, sinó que, sabent una mica d’Història podem dir que el va ajudar a no patir…. I sinó , perquè li va clavar la llança a la dreta del cos, no a l’esquerra on hi ha el cor!!!!….
I és que, de  sempre, els catalans hem sabut entendre el lloc on ens hem de posar ……. sempre…
I ens posem  al costat del
……desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors./Excepte Déu,/que t’ha posat/dessota els peus/de tots.Apali, que n’aprenguin  aquests estrangers!!!!

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a I QUI VA MATAR NOSTROSENYOR ERA CATALÀ?…. NO! ERA D’ARENYS DE MAR

  1. Anònim diu:
    Felicitats! És boníssim: no recordava aquest fragment de Sénder.

    Salut,

    Xus //

Deixa un comentari