tempus fugit
de tot i de res
22 de juliol de 2013
Sense categoria
0 comentaris
la sesta
Era aquella hora de la tarda quan, pels deserts carrers del poble, només l’ombra bellugadissa del vol de les orenetes i els seus xiscles s’esdevenia l’únic signe de vida. Era la incandescent hora de la migdiada d’un feixuc estiu a sa mediterrània illa de Menorca.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!