EL DRAPAIRE I EL BORRATXO

Imatge: Missal del segle XIV conservat a la Biblioteca Nacional de Rusia.

Avui una contalla prou xiroia….
Un drapaire te un llibrot que no el vol ningú…. resulta que te les cobertes de ferro i és tant i tant pesat, que ningú ni tan sols se’l mira….
Però mira que és cas….
Un borratxito, després d’escurar totes les botes i bocois de la taverna del poble, passa per davant de cal drapaire, veu el llibre, s’encaterina i el porta cap a casa…..
La dona el renya : Per arribar tard i per no portar ni una malla de la soldada….
El borratxo li llença el llibre…. cau a terra, les cobertes rebenten i…..
Apali, si voleu saber com acaba, cliqueu aquí o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.