LA PONA ORGULLOSA

Imatge: La pona amb el seu marit: nogensmenys que l’alcalde!

Avui una  amb sentit de l’humor….
Mireu que és cas, la pobreta de la Pona es condol que no te res de res, que si tingués un ramadet de cabres….
I , mireu, li es atorgat el ramadet….
I més endavant, que diu:
– home, ja estic contenta, però si tingués una casona……
I casona que te…
– I que no ets feliç, Pona… ?
– Doncs, home, si tingués un bon vestit, podria encaterinar algun vistaire….
I vestit que tens….
I aixó, com ja podeu comprendre, acabarà malament!
I tant que hi acaba!
Apali, entreu i escolteu.
Podeu clicar  aquí o al dessota…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.