NO DIRÉ AVUI EL TEU NOM ……

Imatge: A la Creu del Matagalls, la senyera cercant la llum…. cada vegada més a prop …….

    

SENSE PARAULES 

No diré avui el teu nom,
terra que m’has vist néixer.
Me’l guardo molt endins
en espera del dia
que ressoni ben net
de planys i de renúncies.
Me’l guardo  ben endins,
perquè la seva força 
no esdevingui un cop més
un miralleig estèril.
No diré avui el teu nom,
que ja l’han usat massa
tots els aduladors…
i aquells fills teus que esperen
fer-se’n un escambell,
i els qui viuen immersos
en l’embadaliment
que els farà infants per sempre.
No diré avui el teu nom
perquè no és amb paraules
com cridarem l’estel
damunt de la bandera. 


Fèlix Cucurull  


I tanmateix:

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

I que la remor ens torni les paraules…

Que enguany, els poetes, també els hem de tenir molt presents…..

Sense paraules no hi ha futur……..


Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.