LA CONFESSIÓ DEL BENEIT

Imatge: Matança del porc.

Han robat el porc del rector!
I quí ha estat?.
El rector no en te cap dubte: El galifardeu que no guixa prou rodó i que sempre, sempre, ronda els encontorns de la rectoria .
I allí, a  la cort,  hi havia el porc  que el mossèn alimentava cosa de no dir, per tenir-lo ben farcit per si s’acostava alguna patum a la parròquia i podien sacrificar-lo per tal de poder servir unes bones viandes a la taula.
I si el rector no en te cap dubte, no es pot acusar baldament a ningú si no en tenim proves… i el rector no en té….
I quan arriba la Quaresma, ve el vicari del poble del costat i ajuda al rector a confessar.
i aquí el rector i el vicari fan mans i mànigues per descobrir el culpable….
I sabeu quí era el culpable:
El vicari del poble del costat…. Ho ha confessat ell mateix.
Apali: Escolteu
Cliqueu aquí, o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari