ES RACÓ D'EN JORDI

Heu vist de quina manera ha aconseguit l’actual entrunyellat polític, mediàtic, judicial i policial fer passar na Maria Antònia Munar com el reverend dimoni?  La setmana passada, vàreu reparar com la passejaren engrillonada per menar-la de la presó fins als jutjats a declarar?  Em voleu dir quina necessitat hi havia de fermar les mans a una dona malalta?  De què tenien por si no les hi fermaven?  Que entaferràs un cop de puny al xofer, o a qualque policia, o a qualque periodista o al jutge?  Per moltes de voltes que faci a aquesta escena, no aconseguesc veure-hi altra cosa més que l’esperit venjatiu, les ganes d’escarnir i d’humiliar públicament una persona contra la qual tenen una tírria que els rosega l’ànima.  Si és que som un malpensat i vaig errat, si és que no me n’entenc, de com sol menar la policia els acusats a declarar, aclariu-m’ho per favor en els comentaris que tothom pot apuntar més avall. 

És extraordinària i espectacular la capacitat que tenen de separar totalment l’individu del partit polític quan es tracta d’un partit dels seus, dels que encaixen en el règim.  Per moltes de brutors que pugui haver fetes en Bárcenas si es demostren, l’estat d’opinió general que van creant és que, en tot cas, el brut serà ell.  No el PP.  Heu vist mai la policia assaltar la seu d’aquest partit, o la del PSOE, per dur-se’n capses suposadament plenes de papers delicats, amb els periodistes esperant defora per filmar l’escena?

Ni el cas Rumasa, ni el cas Filesa, ni el cas Expo 92, ni el cas Roldán, ni el cas Banesto, ni el cas GAL, ni el cas Naseiro, ni el cas Túnel de Sóller, ni el cas Gürtel, ni el cas del EREs falsos, ni el cas Nóos, ni el cas Bárcenas han posat en solfa l’honorabilitat de tot el PP ni de tot el PSOE ni, encara menys, han suposat cap perill per a l’existència d’aquests dos partits.

En canvi, amb UM, hem vist aplicar, a través de la suposada corrupció, un experiment que ja aplicaren al País Basc amb la violència.  Amb el concepte ‘el entorno de ETA’, crearen una boira de sospita enrevoltant les formacions polítiques que els feien nosa, de manera que no romania mai clar qui era dins la legalitat espanyola, qui en romania a fora i qui era un terrorista.  No cal dir si haguessin entaferrat a molts de personatges del PP i, fins i tot, a qualcun del PSOE el mateix barret d’el entorno del franquismo’, el llàtzer que n’haurien pogut fer, de la imatge dels dos partits, sobretot del primer.

Llavors n’hi ha qualcun, sobretot de l’entorn de la dreta nacionalista espanyola, que, en sentir criticar els crims del franquisme, com si en el fons se sentís ofès, prova de treure pit amb els ‘pantanos’:  ‘En Franco va fer pantanos’, tenen orgues de dir, com si això justificàs cap assassinat polític del centenars de milers que va cometre el dictador sanguinari, com si les autopistes d’en Hitler justificassin o fessin de contrapès a l’Holocaust.

Sé que no hem de caure tan baix.  Sé que cal guardar les distàncies.  Sé que una cosa no té res a veure amb l’altra.  Sé que em podran malinterpretar.  Sé que, si no anam alerta, podem fer més mal que bé a l’antiga UM amb la comparança.  Però m’arrisc a dir-ho: si hi ha boques que no s’empegueeixen de dir que, amb en Franco i en Hitler, no tot varen ser assassinats i que qualcuna de bona en feren, idò amb mil vegades més motiu han de sortir boques que puguin dir i que diguin que no tot va ser corrupció -demostrada o per demostrar- amb l’actuació d’UM.  Qualcú qualque dia haurà de refrescar la memòria de més d’un que la té un tant fluixa i recordar que la protecció des Trenc, de Cala Mondragó, la construcció de l’autovia de Palma a Manacor aprofitant el traçat antic i amb la paret enmig que la fa tan segura, la Televisió de Mallorca, Ona Mallorca, són tants molt positius que se’ls pot apuntar l’antiga Unió Mallorquina.

Costa molt creure que el fet que aquest partit fos durant dècades la clau de la governabilitat a Mallorca i, de vegades, a les Balears, no tengui la seva importància a l’hora d’explicar les ganes de presentar tot el partit com una cova de lladres i d’humiliar i d’exhibir la Presidenta Munar com un trofeu de caça.  UM era una morena enmig de les anques que feia massa nosa al sistema bipartidista PP-PSOE, que concep com una anormalitat els oasis que li puguin sortir dins l’estat espanyol en els quals les institucions no estiguin normalment en mans d’un dels dos partits ‘normals’.  Fins i tot la corrupció la tracten diferent segons si té els tentacles que parteixen de Madrid o hi arriben o si no: comptau, per cada vegada que heu llegit els llinatges Munar o Vicens devora les sigles UM ben destacades en els titulars sobre presumpta corrupció, amb les vegades que heu llegit el llinatge Matas escrit devora les lletres PP.  Comptau les vegades que heu sentit o llegit ‘el expresidente balear’ amb les vegades que heu sentit o llegit ‘el exministro español’.  Això ho diu tot.