L’HIMNE A SANT ZENON, L’ANY 1984

Avui he trobat, cercant per internet, un petit documental de l’himne de Sant Zenon l’any 1984. Un altre bon documental d’en Pere Canals….
M’ha colpit: per dos motius, primer perquè m’ha transportat a un temps reculat, on hi he vist cares de gent estimada que ja no ens acompanya: En Fidel Soler l’alcalde de llavors…. i d’altres. Alguna cara d’algú, llavors jovincell, i ara ja un il.lustre vilatà…
I en segon lloc també m’ha colpit la pulcritut del cant al nostre Patró Sant Zenon…
De ben segur que el temps millora moltes coses, però el cant de l’himne, de ben segur que no:
Ara, una colla de trinxeraires, maleducats, poc curosos i molt  baladrers, es congreguen al temple, a l’hora de l’himne i el massacren, el malmeten, el destrossen i a sobre, quan l’himne fa referència “als nostres enemics confon”, ja fa uns anys que se’ls ha ocorregut dir “Arenys de Munt , Arenys de Munt” com si els nostres germans de dalt fossin els nostre enemics….. … I què voleu? en aquests temps que tenim uns enemics tan clars i tan declarats, hem de ficar-nos amb els nostres germans grans d’Arenys de Munt i els hem de titllar dels nostres enemics?.
En fí, que Sant Zenon hi faci més que nosaltres, però penso que aquesta patuleia de gent s’ho hauria de fer mirar!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari