SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ENCARNA ROCA I TRIAS

Foto: Encarna Roca.

Aquests dies de final de curs de la mainada, sento al meu voltant un estol de pares i mares que descriuen els exàmens dels seus fills segons la seva òptica particular….
I és clar, no pot ser d’altra manera, tothom explica la processó  des del lloc on la vida l’ha col.locat. Es així, ha estat així, i sembla que ha de continuar essent així …… O potser no?.

Alguns pares expliquen els esforços dels seus fills…. que, malgrat tot,  veuen tombades les seves espectatives i suspenen immericordiosament. D’altres fan costat a petit infantó (que ja és un/una ganàpia, eh!), en la seva creuada de pensar que tot el claustre de professors s’ha confabulat per tal que,  els fats divins,  facin que el pobre noiet o noieta suspengui. D’altres que l’esforç de la mainada és massa gran, que els tenen poc menys que anorreats…..
Alguns hi ha que esperonen sense planyer, eh!!
En fi……
A totes aquestes que llegeixo que la Sra Encarna Roca serà magistrada del Tribunal Constitucional. Visca i al.leluia!!!
A l’any 1979, ella  va guanyar la primera càtedra de dret civil català de la Universitat de Barcelona i a l’any 80 va començar a donar classes com a Catedràtica de l’assignatura. Era optativa….
Uns quants alumnes ens vam matricular a l’assignatura. En ser optativa, et podies presentar o no a l’èxamen.
Vaig tenir la sort (o desgràcia,  segons com es miri) que un problema de salut va fer que els darrers sis mesos del curs no pogués treballar les 40 hores setmanals i em vaig poder dedicar a temps ple,  a totes les assignatures… la de dret civil català també.
Em presento a l’exàmen…
Per cert (ens havia informat la Catedràtica Encarna Trias) poden venir amb tots els llibres.
Caratsus , que diem nosaltres: fàcil.
Sí, si….. Va ser un exàmen complert, un cas pràctic on hi havia totes les figures  jurídiques catalanes estudiades i explicades per la Catedràtica durant el curs.
No cal que digui que les classes de l’Encarna eren el bo i millor que he escoltat mai. Precisa, acurada, seriosa, amb molta vocació d’ensenyar… Però ni un brindis al sol, ni una faramalla baldera…..
Cal que digui que va ser l’exàmen més complexe de la meva carrera… No em dol dir que vaig plorar…. Però no us penseu que metafóricament, no… físicament. Plorar de veure que no hi arribaria, que no en sabria….
Em va aprovar.
Aquell any, quan vaig acabar el curs i la carrera, vaig escriure una carta (la única que vaig escriure mai a cap altre professor, tot i tenir-ne alguns de bons)  a la Catedràtica Encarna Roca. El resum de la carta és senzill:
Moltes gràcies per l’esforç que feia, per abocar els seus coneixements, per dedicar-nos el seu esforç….
Nosaltres érem de nocturn i els altres catedràtics,  a nocturn,  no els varem veure mai.
A l’Encarna Sí.
Ens fa falta gent competent, preparada i treballadora…
D’avançada, i abans de començar a fer de Magistrada del Tribunal Constitucional em permetreu que ja li digui:
Gràcies, Encarna!.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.