XOCOLATES LA SULTANA… O COM S’ESQUILA UNA VILA!

Foto: Fàbrica de xocolates la Sultana a Arenys de Mar. (Premi al qui endevini on és!!!)

Ep!, avui no he explicat cap contalla, ni rondalla, ni llegenda, ni  res que se li assembli…
Avui he explicat de com En Jacinto Tintoré Torrent, nebot dels senyors Antonio i Francisco Torrent Carbonell, ens va esquilar cosa de no dir….
La cosa va començar quan, a la segona meitat del segle XIX, els germans Torrent començavem a fer un bon calaix,  gràcies a la compravenda de fruits tropicals… L’Antonio ens va construir i regalar,  a la Vila,  l’Asil Torrent.
Per mentre i tant, en Francisco, per causa  d’una intervenció quirúrgica i amb por de fer-hi l’estella, va fer un testament hològraf (de pròpia mà) …. En el mateix,  ens deixava als arenyencs 125000 durus (o sigui 750.000′- Pessetes, de les de 1800), o sigui una fortuna….
L’home,  surt de la operació sense cap perill i s’oblida del testament. Al cap d’uns anys mor…..
I el nebodet , el tal Jacinto, un camàndula cosa de no dir, sap del testament hològraf i l’impugna… però no a Arenys, sinó a Madrid, on en Francisco havia viscut…. Total que els arenyencs no ens n’assabentem (i si algú ho sabia, no va fer res,calla com un traidor) i per un error de forma – (en Francisco havia fet el testament hològraf -de pròpia lletra- amb un paper d’Estat de 25 cèntims, quan la llei marcava que s’havia de fer en paper de 50 cèntims. Quines lleis, eh!!!!
El galtes Sr Jacinto,  aconsegueix que anul.lin el testament hològraf, s’enduu la “morterada” de calers i per a fer-ho més farcit, ve a Arenys, ens  construeix una fabrica de xocolates i “dilapida” la fortuna del tiet….
Se’l coneixia pel milionari del Carrer de la Torre….
Es clar que com diu Mn Palomer ” diners mal adquirits, diners maleïts” i el pobre Tintoré acaba arruïnat i blasmat….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu l’entrevista que avui hem gravat a Radio Arenys….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari