SERRALLONGA

Ui! que ja feia goig tornar a la nostra muntanya del senyal… I què millor que fer-ho de tarda, quan els colors han canviat  la llum de l’entorn… Tot pren una calidesa mig natural, mig màgica….
Els petits animalons que et venen a l’encontre semblen estranyar-se que,  algú,  s’endinsi a la gran catedral de la natura i no n’estan massa plaents…
Però el caminant va endinsant-se al lloc conegut, però sempre redescobert…. L’empedrat de Morou … el camp de lliris boscans,  avui convertit en un estol de falgueres, on les marietes (com a la foto) jugaven amb l’herbei, absolutament disteses i talment com si ningú les hagués de molestar… i és que ningú les ha de molestar…
A la natura s’hi ha d’anar amb un esperit quasi religiós de respecte al seu quefer diari.
I ja és molt que la natura, sense demanar-te cap delme ni primícia, et deixi endinsar-te al seu clos,  per tal que el puguis gaudir sense cap trava…
Apali! si voleu, podeu veure les fotografies…..