VERDAGUER, 10 DE JUNY DE 1902….

Imatge: Mossèn Cinto jovincell….

Per a mi , la figura de Mn Cinto ha tingut molt d’atractiu… d’ara i de sempre… No només per la poesia que ens va regalar i la prosa que ens va fer gaudir…
El cognom és molt potent… i a la família, (els capellans que tota família te), ens deien que érem parents de Mn Cinto. Podria ser. Ell era de Folgueroles, fill del tro…. i el meu pare va néixer a Gurb (el meu pare era un tro)… la nissaga de verdaguers hem eixit tots del mas Torrents de Tavèrnoles…
i ja fa anys que predico sobre la vida de Mn Cinto.
Els Verdaguer som conscients que sempre, sempre , tenim al darrera un  “alló que va passar”….
I si voleu saber, “alló que va passar a Mn Cinto “cliqueu aquí i escolteu la conferència… un xic llarga. però us pot interessar.
I si voleu, també podeu clicar aquí.
Sigui com a homenatge, avui, que fa cent deu anys que moria l’insigne poeta a Vallvidrera…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari