L’ERA DE LA LLACA…. UNA CONTALLA DE CONILLS I LLEBRES…

Foto: Llebres…..

Avui, una contalla de conills i llebres…. …
La vigilia de la veda, el “quefe” crida  tota la patuleia de conills i llebres a redós de l’era de la LLaca…
i allà els reuneix i els posa de manifest que vigilin amb aquests caçadors paveros, que ho porten tot endreçat… unes botes ben polides, uns mitjons llustrosos, unes sibelles lluentes i el darrer crit en escopetes i altres andròmines….. I a aquest, els diu el “quefe” ni cas, no toquen una llebre, ni que s’equivoquin…
Però ai las! si en troben un de mal girbat, escardalenc, brut, poc endreçat, grenyut i malparlat…. ui! amb aquest molt de compte… aquest és perillós….
I de veres de veres, els va explicant la realitat de la vida…. Massa llustre enfarfega…. I l’esma de la naturalitat fa perillar….
Apali!
Si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari