L’ERMITÀ I EN BUFUMET

Imatge: L’ermità.

Avui una d’en Jaume Roca, capità de l’exercit a Flandes, s’acostuma a la mala vida… aprèn totes, totes les malifetes que es poden aprendre a les guerres, violència, joc, beure, faldiller…. en fí…. totes totes les malifetes!!!
Però noi! Ve un dia que s’arrepenteix i allí on hi havia un cràpula reneix i es reconverteix en un ermita de l’Orde de Sant Agustí, …
Però és clar, el diable, o sigui en Bufumet,  no hi està massa d’acord. No fóra cas que el seu exemple s’escampés i es quedessin sense personal per a les calderes d’en Pere Botero!!
I està clar. el tempta amb tots els plaers de la vida… donzelles, beguda…. fins que el bon Jaume te una pensada. Plantarà i conrearà una vinya… tot el vi que se li ha escolat gola avall el retornarà als humans i així farà que Nostrosenyor el perdonarà…
Però és clar… Una cosa és el que volem i l’altra el que Déu Nostramo vol per a nosaltres…
Apali! si voleu, cliqueu aquí o al dessota per escoltar la contalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari