EL CARRETER QUE VA VEURE LA VERGE MARIA

Imatge: Un carreter d’una rècula de bous….

Avui una de les Gavarres…
De com un carreter que porta una carretada amb un embalum considerable i vol travessar el Daró …
Ho fa com sempre, sense prendre cap mesura de seguretat… No hi ha temps per aquestes carallades.
Entra amb els bous al llit del riu i la carreta s’enfonsa fins la boixa… I pobre carreter, només li queda el renec… Un renec ben fet, en un moment adequat, fa que tots els bous del món es posin a sirgar cosa mala!!!
Però noi! això no val per a res… fins que s’apareix la Verge Maria i li diu, fluix fluixet….
– I si proves de resar a Déu Nostro Senyor…
Però el carreter, què voleu, ell que no li fa ni el mínim cas….

Fins que els bous no es mouen i ha de pregar a la Verge Maria i a Déu Nostro senyor….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari