Mn. PERE RIBOT A LA SALA PETITA DE L’ATENEU, DE LA MÀ DE L’ANDREU PUJOL….

Foto: Moment de la presentació del llibre.
Divendres, dia 18 de maig, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala petita de l’Ateneu de Sant Celoni, vaig tenir  el goig de presentar el llibre de l’Andreu Pujol sobre Mn Pere Ribot: “Podran arranar, però no desarrelar”.

Aquí us enllaço els apunts de la presentació….

Fa dues setmanes, a la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar, sota l’atenta mirada de Sant Zenon, enterràvem la Maria… la Maria  Soler Juncà ….

Dona altiva, ferrenya, sàvia, semblava distant, però s’apropava de seguida… oimés si sabia que els dos estàvem enamorats del mateix indret…  de la nostra muntanya del Senyal. Ella havia nascut a Riells i per mor de casar-se amb el Sr Feliu va venir a viure a Arenys….

Ella, enamorada del Montseny, sabia de la meva dèria montsenyenca…. i parlàvem. I amb ella, sense moure’ns d’Arenys, fèiem passejades pel Pla sec de can Berenguer,  pel Suro Gros, pels   encontorns de Riells, per  l’abadia de Riells,  pel torrent dels Vimeners, parlàvem de la goja de can Prat … Els que coneixeu els indrets, ja podeu comprendre que ens trasllàdavem al cancell de la porta del cel… i sempre, sempre, xalàvem d’alló més…

No obstant i això, no recordo que mai m’hagués parlat, ni jo tampoc a ella, de Mn Pere Ribot…

Però mireu que a l’enterrament, un cop acabada la ceremònia, una seva néta puja a l’altar….. podeu imaginar-la:  cor destrossat, veu trencada, maldestre… no està avesada de parlar… però s’estima la seva àvia… unes paraules de record familiar, de record massa proper, perquè  l’avia Maria  havia estat  arrabassada d’aquest món d’una bursada, sense temps d’acomiadar-se i la néta vol explicar-nos l’estima que tots li tenien a l’avia…

I va ser llavors que la veu se li trenca… amb un petit fil de veu, tal que fos un murmuri d’aigua que s’escoles pel torrent de rentadors…….

He trobat el meu terreny

I la meva llibertat:

La muntanya , l’aigua, el prat,

L’aire, l’aire del Montseny….

 Fixeu-vos… allí, sorgia la veu potent del nostrat poeta…

Potser no en parlàvem de Mn. Pere, potser vivíem enderiats per qualques coses que ens prenien el nostre petit món de cada dia, però de fet, Mn Pere hi era sempre, sempre… el teníem a la vora, el sabíem proper… els seus versos … la seva actitud humana, de país, d’home fet d’una peça, amb pocs replecs, amb la proa sempre alerta……  l’haviem fet nostre l’haviem posat ran de cor, ran dels nostres,  ran dels que hem estimat….

Dies abans de l’enterrament de la Maria,  parlant amb la meva filla…. Ariadna, nom de Sinera prop del mar, com qui no vol la cosa, em feia una reflexió i un retret…

– Si, és clar, vosaltres heu tingut referents… heu tingut noms, vides, miratges, miracles que han fet que la vostra vida  tot i  el neguit diari,  tot i  la feina consuetudinària, sempre heu tingut un referent, encara que no el tinguéssiu present cada dia de cada dia, però sabíeu que, sempre sempre, ran de cor,  hi havia una espurna de fe, una espurna  de vida, una espurna de país. Una espurna de coratge…. ….

I el retret….. Potser nosaltres també  en tindrem de referents… Potser nosaltres ja en tenim, però, per ara, ens costen de trobar…. On son els referents d’avui, on hem de mirar… on hem de pouar la saviesa, la rectitud, l’honor……

I no valen només els miratges mediàtics….

I tot amb tot, mireu, avui presentem una petita joia: una troballa, un petit diamant que ens apareix al camí… I  encara que l’autor és un jovincell i aquesta malura es cura amb el temps…. Ell ja ha fet una feina important, ha traslladat el temps, l’espai, el referent i ens el fa present, talment com si li hagués tret llustre perquè el tornéssim a evocar, que no el perdèssim dins del polsim malmés de la vida……

Ho tenia complicat l’Andreu  per fer un llibre biogràfic sobre el Mossèn de Riells…. Sobre els homes d’acció és fàcil fer una biografia, es poden explicar detalls, vivències, anècdotes…. Però sobre referents espirituals, que han trobat la seva força en la contemplació i el silenci i un fort arrelament al país que l’ha vist viure,  és complicat, molt complicat ….

I l’Andreu ha reeixit… i jo diria amb una nota molt i molt notable… Ha pouat en la vida de Mn Pere, l’ermità de Riells i  ho ha fet des d’una vessant complexa…

Ell, l’Andreu, amb només vint-i-cinc anys,  es va posar en la pell de Mn Pere, per fer un monòleg vibrant, excels…. entrellucant en la vida del Mossèn i posant-la a l’abast de tothom,  d’una manera planera, sense cap enfarfegament innecessari…. des de la senzillesa d’haver copsat un gran home des de dins…

Bona construcció literària i humana la que ha fet l’Andreu respecte del nostrat Mn Pere, qui ens ha servit de guia i senyal durant molts i molts anys…

I la Glória Montasell ens  ha dit,  d’una manera brillant, sentida, amarada de tendresa,  uns versos de Mn Pere…

I l’Andreu ens ha fet l’explicació d’aquest llibre que, us recomano ben especialment la seva lectura….  

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONFERÈNCIES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari