Me duelen los españoles
Si el meu país independent fos com España hi lliutaria en contra amb tota la força i renegaria d’ell. No és España contra qui lliutem, i menys contra els espanyols, és contra un sistema podrit que ofega a tothom.
Sí, el constitucionalisme s’ha alçat com a pseudoideologia destructiva en lloc de ser un arbitre de conflictes, i ha matat la democràcia com la MATO mata al gos, això és pur feixisme d’extermmini, por a l’altre.
Les arteries de la informació s’han capilaritzat tant que la sang arriba al riu abans de la ferida oberta i hom tem la cura d’un mal que encara no ha esdevingut, o recull els beneficis d’un be que és per arribar. Posem la bena abans de la ferida, el carro davant dels bous, diem blat abans d’ensacar i lligar, no pas per imprudencia nostra, mes aviat per l’abassagadora fatwa dels oracles que no callen en tot el dia. Paraules i mes paraules, declaracions sobre fets que ningú sap, tothom imagina a la seva manera i les xarxes i els mitjans ho aboquen a galledes de twits i platós d’experts.
Quin mal de cap, em poso la granota, guants, botes i mascareta per remanar entre el greix i les espurnes, la pols i el fang, perque soc a l’obra i m’he d’arromangar. L’obra de casa ja es prou feixuga com perque l’obra del costat ens aboqui runa, però és que n’esta plena. España és en runes, no sap qui és ni es coneix i te la gent desorientada, em fa pena que els españols no tinguin una causa per que lliutar com tenim nosaltres, que segles de prepotència i altaneria hagin sepultat les seves virtuts, que en tenen, sota una capa gruixuda patrioterisme resclosit, encara que efectiu per deslocalitzar la realitat a l’imaginari col·lectiu de les terres de la Meseta i mes enllà.
Pobre EspaÑa, a mi també ”me duelen los españoles”, no pas Unamunescament, sinó mes be com a gent del carrer amb qui convisc sense especial conflicte (excepte una minoraia que vol crear-ne). Per aixó m’indigna, també la injustícia del que s’han fet de la seva España un cortijo, i no paguen ni el PER per seguir al poder. Hi ha una bon grapat d’españols que es deixen putejar (segons les enquestes) o es que hi ha encara un elevat % que vota la corrupció com la famiglia mafiosa seu a taula i menja junta mentre s’estudien qui sera la propara victima?
No perdem de vista el conjunt, enderiats com estem amb això nostre, els enemics de tots son els poders MATO, els poders judicials controlats i al servei de la España profundament corcada, i la por dels nostres també, que dubten com Sant Tomás que votem el 9N, i es deixarien lliscar pel tobogan de la immobilitat de pura mesquinitat.
No em dolen els catalans, ni tampoc España ni els españols, de fet no em fa mal res i som prest a fer feina,
Salut i brega.