Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

El pa d’or

Es paradoxal que valorem de la mateixa manera l’escassetat que l’abundància. Volem tenir de tot i molt, volem abundància (sobretot de diners) i al mateix temps les coses exclusives, des d’una peça de roba fins a una obra d’art, les volem igualment per la seva escassetat. En què quedem?

La producció massiva abarateix i l’exclusiva encareix, en termes monetaris. Tenint molts diners es poden satisfer els desitjos de posseir de tot, absorbint de fora cap dins. Però la possessió contemplativa no es útil sinó per satisfer l’ego. Si morint-nos de gana tinguéssim un magatzem de pa, mirar-lo no ens salvaria de morir de fam i manjant-nos-ho tot moriríem de farts, aleshores..


Com es valora la utilitat?, un concepte que de tan que obvi s’ha fos del camp de visió en la mirada perduda que aguaita l’aparador del multiproducte.

En època de crisi d’abundància, tenim la síndrome de la pèrdua, i segons els psicòlegs, tota pèrdua ha de seguir un procés de dol per poder ser assimilada.

Primer varem estar dolguts i comencem a estar endolats. Ho veuen prou cada dia els metges i les persones que treballen en afers socials. No ho veuen ni els mercats ni els polítics ni tan sols els economistes, perquè cal rebaixar el nivell recitatiu i pujar l’emocional per percebre que la salut mental, que no cotitza en borsa, li abaixen el “rating” cada dia les decisions que, segons diuen, s’han de prendre perquè no se’nfonsi el castell de cartes que substenta un fals estat del benestar que ens volen fer creure que teníem.

Es l’hora dels heterodoxos, sobretot dels heterodoxos de l’economia, dels alternatius. Tothom ja sap que el rei va nu, i tothom ho diu, però no cal vestir-lo. Cal proclamar la república, cal un canvi radical.

Si l’or i el diner no es mengen, no ens fa volar pel aires, ni abriga, ni es sembra, ni germina, ni es recullen els seus fruits, ni ens trasllada com els cotxes ni ens diverteixen com els espectacles, per a què ens serveixen?. No tenen cap utilitat intrínseca, sinó un valor de canvi que els hi han volgut donar i precisament per això no són útils.

Els bancs distribueixen crèdit (quan ho fan) en funció d’un interès, no pas en funció de la utilitat del crèdit, i “els mercats” a gran escala, fan el mateix, obviant les necessitats de l’aplicació dels recursos, només es tenen en compte els gunays i els riscos sobre el fracás dels guanys. L’origen i el destí dels fons esta completament desviculat, com es pot fer doncs una comptabilitat de costos?

L’or (valor refugi), antic patró monetari, és l’estupidesa feta número atòmic 79 de la taula periòdica si el fem dipositari inútil de les nostres necessitats. Només admet dipositari-hi les pors.

Així doncs quan haurem d’esperar perquè el patró “utilitat” substitueixi la moneda i el patró or?

En comptes de preguntar-se “quan val?” hem de preguntar-nos “quan i a quants serveix?”, quantes unitat d’utilitat costa?

Un nou patró ha de néixer, ja tenim la seviesa prenyada?. Alguns o molts, ja hi començen a pensar.



  1. La gent que sempre s’ha preguntat quan i a quants serveix, i mai ha considerat el diner causa de felicitat i seguretat, només un estri per el canvi i rebre’l en espècies, són els que han fet moure aquest diner entre la gent i poc en ténen en els seus comptes. Si de cas sota la rajola. No han especulat, ni han jugat en borsa, ni han desitjat i cercat guanys immediats. El treball i la estimació, viure i ser feliç.
    Sí, un nou patró ha de néixer ….. Estem prenyats ?
    El teu apunt: Una bona reflexió amic Selva.
    Bon dia. 
  2. El producte interior la felicitat dels ciutadans, com a Butan? Tant de bo fos possible que s’estengués. Sí, ens cal molta reflexió i serietat per fer front, un altre paradigma i un pòsit d’opinions com aquesta teva i moltes d’altres… Bon dia, Josep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent