Publicat el 21 de desembre de 2009
Ullada amb sang
Aquests vídeos son per a persones sensibles que vuguin ésser ferides.
No son agradables de veure, però tenen la virtut de
no fer discursos ni prèdiques, es poden veure sense so.
no fer discursos ni prèdiques, es poden veure sense so.
Els insensibles, els fanàtics, els tauròfils a
ultrança, i els intel·lectuals inconnexos s’ho poden estalviar.
ultrança, i els intel·lectuals inconnexos s’ho poden estalviar.
L’espectacle de la sang i del moment suprem de la
mort sempre ha estat atractiu. Les emocions son el combustible de la vida.
Compartir o competir, aquesta és la qüestió.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Sincerament, a mi personalment, ni el primer ni el tercer vídeo em fereixen (i mira que sóc sensible jo)tret de quan penso el destí final del Toro, que sempre és el mateix. Però pel que fa a al destí dels (in?)humans ferits, la veritat no em fan cap llàstima, van decidir tot sols dedicar-s’hi i torturar els animals. Ningú els obliga.
Però, fixa-t’hi com d’immunitzats i d’acostumats arribem a estar ja, que fins i tot jo (anti-taurina fins la medul·la, animalista i antiespecista -jo sí que ho sóc- i vegetariana per més inri, a més de ben sensible pel que fa al maltractament animal) al final acabo mirant-m’ho amb impotència i amb resignació; i les imatges (de tant repetitives) ja gairebé ni surten efecte en la majoria de la gent. O potser la gent tampoc s’ho vol mirar -i veure- amb els ulls que calen.
En qualsevol cas, tens raó, s’ha de ser molt insensible, fanàtic o intel·lectualment inconnex, o “muy mala persona” (o tot plegat) perquè aquesta barbàrie i d’altres, no t’afectin ni que fos una mica.
Sens dubte: compartir.
Salut i bones festes (les de Nadal, les “altres” com més aviat s’erradiquin, millor)