SERRALLONGA

Mira que és cas…. tu, gotim escadusser, que has tingut la gosadia de penjar-te davall d’un branquilló mig trencat al camí de giragonses sobtades,  a l’encalç de la font dels quatre brocs. La font de Marianegra.
Tu podries parlar d’una passejada de matí plujós, on la pluja, que a voltes no sap caure, ha estat a punt de malmetre una trobada plaent de quatre amics pels revolts  de la nostra muntanya del senyal.
Però no,… tu has estat el miratge on s’han penjat els batecs de la muntanya que feien plaent, ara una passa ara una altra,  la recerca de la pau ignota del clos aigualit de Marianegra. La muntanya,  sadollada d’aigua,  ens ha volgut regalar uns instants enjogassats  per un tel d’humitat,  que feia més joiosa la recerca del redós dels davallants d’aigua.
El tempir,  avui,  ha volgut que la muntanya vessés de plenitud  i sadollada d’aigua,  ens l’ha anat regalant, ara un rec, ara un reguerol, ara a mans plenes i ens ha escampat als nostres peus, el camí d’uns instants, potser, irrepetibles.
Apali, gotim escadusser, penjat d’un branquilló mig trencat, has pogut contemplar les giragonses de quatre caminants a la recerca d’uns instants de recer als encontorns de la nostra muntanya del senyal……
Podeu contemplar les fotos de la passejada….